Aquesta vol ser una nova secció dins del meu blog, en la que us explicaré la història d’una foto en concret: on la vaig fer i les circumstàncies que l’envolten.
I per començar aquesta secció… que millor que fer-ho amb una de les meves primeres fotos: Cavalls islandesos de camí a Landmannalaugar
1/320 s, f/4,5; ISO 100, 70 mm
Si us llegiu la meva presentació veureu que tot just acabava de començar a afeccionar-me a la fotografia de natura quan vaig fer aquesta foto, el juliol del 2007. El meu primer viatge fotogràfic va ser un “workshop” de fotografía a Islàndia, amb l’Iñaki Relanzón, pocs mesos després de comprar la meva primera càmera rèflex digital i d’haver fet un curset de cap de setmana d’iniciació a la fotografia, als Aiguamolls de l’Empordà amb l’Iñaki.
Feia pocs dies que estavem a Islàndia i ens dirigiem a Landmannalaugar. Haviem fet algunes parades en el camí per a fer fotos del païsatge, i en una d’aquestes parades ens trobavem en un lloc estret, fent fotos. Va venir un tot terreny, que va parar, i la gent que hi anava a dins ens va dir que haviem de sortir d’allí, que en pocs minuts passaria un ramat de més de 100 cavalls que transportàven d’un lloc a un altre i que, com que el lloc on erem era estret, podia ser perillós… L’iñaki ens va fer recollir i nosaltres, resignats, li vem fer cas. Vem pujar a les furgonetes i vem seguir endavant.
Vem arribar a una vall ampla i, tot d’una, l’Iñaki va parar la furgoneta i ens va donar quatre instruccions per a fer les fotos als cavalls: no vellugar-nos del costat de la furgoneta perquè podia ser perillós,… i alguna cosa més que no recordo. En pocs minuts vem començar a veure els cavalls, i el cor em va començar a bategar com mai… l’adrenalina corria per les meves venes i tot em tremolava.
Com si estiguessim al Far-West, un grup de vaquers (islandesos) conduïen el ramat: uns al davant, uns enmig i uns altres al darrera. Venien trotant… ràpid. Un cop van arribar a l’alçada de la furgoneta, el grup es va obrir, i uns cavalls van passar pel davant nostre (a tocar!) i els altres per darrera del vehicle.
Van ser 3 minuts intensos entre la primera i la darrera foto.
Una experiència inolvidable!!!
Si voleu que inclogui en aquesta secció alguna fotografia en concret, no deixeu de fer-m’ho saber mitjançant un comentari en aquesta entrada del blog o fent servir el formulari.
Fins aviat!
