Al 2018 vaig visitar Kènia i vaig tornar amb un munt de fotografies, masses…. tantes que es va fer molt feixuc el revisar-les. Així que es van quedar aparcades durant molts mesos. No va estar pràcticament fins a finals del 2019 que vaig començar a revisar-les.
Han estat uns quants mesos de feina en els que he esborrat les que no tenien prou qualitat o no m’agradaven i identificat totes les espècies fotografiades. També he passat a net la llista d’espècies visualitzades (que faig durant el viatge) i he afegit alguna de fotografiada que no estava a la llista inicial. A vegades, el ritme del safari és tan frenètic, que és dificil apuntar-ho tot.
Al final, han estat més de 40 mamífers, 5 rèptils i unes 200 espècies d’ocells els que hem aconseguit identificar.
El nostre viatge va començar visitant el parc d’Amboseli, on és possible veure grans grups d’elefants.
Després vem continuar cap a Massai Mara, on es pot veure la gran migració dels nyus, però no vem tenir sort, doncs ja havien migrat i només quedava un petit grup, que fa ver un petit intent, però que es va fer enrere. Això sí, vem poder veure una parella de lleons en zel, i diversos guepards, entre d’altres.
Aleshores vem visitar uns quants llacs: Naivasha, Baringo i Bogoria, amb una fauna molt diferent: flamencs i altres ocells lligats a aquest tipus de biotop.
A Samburu vem poder veure uns quants exemplars de Rinoceront blanc. I ens van dir que un altre que vem veure més apartat era un rinoceront negre… però estava en una zona amb l’herba molt alta i només se li veia part del llom… així que no ho puc confirmar, doncs no li vaig poder veure el cap.
I per finalitzar el nostre recorregut, vem passar uns dies a Samburu i Buffalo Springs, on vem poder veure diversos lleopards, zebres de Grevi, Oryx… i un munt més d’animals, com aquests Gerenuk d’aqui a baix.
Espero que la selecció que he preparat us agradi… hi ha moltes més, però aquestes són les més representatives.
Fins a la propera galeria!
Hola a tots,
Em plau presentar-vos la galeria d’Ecuador, on trobareu un bon grapat de fotografies de colibrís així com d’altres ocells i animals que vem poder fotografiar mentre vem estar allà.
A Ecuador s’hi poden veure prop de 1.600 espècies d’ocells diferents. Nosaltres només vem visitar una petita part del país i tot i veure força espècies ens vem quedar molt lluny d’aquesta xifra.
L’intinerari que vem fer va incloure:
Mindo, on vem visitar diferents llocs i vem estar en diversos allotjaments: Yellow house, San Tadeo, Refugio Paz de las Aves,… entre d’altres.
D’aquesta zona cal remarcar la gran quantitat de colibrís que hi vem veure, les antpites i el gallito de roca que vem poder veure i fotografiar a dos llocs: El Refugio Paz de las Aves i a Las Cotingas.
Zona a l’Est de Papallacta, on també vem estar en un parell de llocs, per a visitar un biotop diferent: Guango Lodge i San Isidro Lodge.
En ambdós allotjaments hi havia força menjadores per als colibrís, i per tant, vem poder fotografiar sense problemes les espècies que s’hi acostaven. Al Guango Lodge vem gaudir del “Sword-billed Hummingbird” un colibrí amb un bec tant o més llarg que el seu cos.
A San Isidro vem poder fotografiar també d’aprop la seva “joia”… el “San Isidro Owl” (Strix sp.) que estan estudiant si es tracta d’una subespècie del Black-Banded Owl (Strix huhula).
Tot seguit vem tornar una mica enrere (vem haver de canviar una mica la ruta que ens haviem plantejat inicialment per a quadrar la disponibilitat dels dos allotjaments anteriors) fins a Bellavista (a prop de Mindo), on ens vem estar al Tandayapa Bird Lodge, on tenen diferents tipus de menjadores perquè els diferents ocells s’hi acostin i es puguin fotografiar amb tranquilitat.
Finalment vem desplaçar-nos fins a la Reserva de Cuyabeno, on ens vem allotjar al Caiman Lodge.
Aquí va ser on vem veure uns quants primats, a més de dofins de l’Amazones i un bon nombre ocells típics de la zona.
El nostre guia, en Luis, va demostrar ser tot un pou de sabiduria indígena i un excel·lent coneixedor de la zona.
Fins aviat!
Ja podeu visitar la galeria d’Uganda, plena de fotografies de les diferents espècies que vem veure, algunes d’elles en perill d’extinció, com per exemple els Rinoceronts Blancs, altres d’endèmiques, com l’Abellerol gola-roig (Merops bulocki), el Turac gegant (Corythaeola cristata) i el Calau de galtes grises (Bycanistes brevis); per no oblidar-nos dels emblemàtics Goril·les de Muntanya i dels Ximpanzés.
A Uganda s’hi poden veure més de 1.000 espècies d’ocells. Nosaltres en vem veure unes 350, però no va ser possible fotografiar-les totes, només una petita part, doncs la distància i les condicions de llum dels llocs més frondosos no sempre ho permetien.
El nostre itinerari va incloure els següents punts:
Espero que us agradin les fotografies que he sel·leccionat per a crear aquesta galeria.
Fins al proper viatge…
L’orangutà de Borneo és nadiu d’aquesta illa. Viu als boscos tropicals i subtropicals de les terres baixes de Borneo, així com en àrees muntanyoses de fins a 1.500 metres d’altitud.
L’orangurà de Borneo és la tercera espècie més gran de primat, després de les dues espècies de goriles, i el més gran animal arbori dels nostres dies. A la natura, els mascles pesen una mitjana de 75 Kg. (amb pesos que oscil·len entre els 50 i els 100 kg.) i fan entre 1,2 i 1,4 metres d’alçada. Les femelles, una mica més petites, fan una mitja de 38,5 Kg. (fan entre 30 i 50 Kg.) i entre 1 i 1,2 metres d’alçada. En captivitat solen pesar més.
L’orangutà de Borneo té un cos distinctiu, amb uns braços molt llargs, que poden arribar a 1,5 metres. El seu pèl és de color vermellós i tant les mans com els seus peus són prènsils.
La seva dieta, molt variada, està composta per més de 400 tipus disferents de menjar incloent-hi figues, fulles, llavors, ous d’ocells, flors, mel i insectes, entre altres. Prenen la quantitat necesària d’aigua de la fruita i dels forats als arbres.
Les femelles arriben a la maduresa entre els 6 i els 11 anys, tot i que no tenen les primeres cries fins als 14-15 anys d’edat. Les cries passen uns quants anys amb la mare que els ensenya tot el que han de saber, fins que s’independitzen.
L’orangutà de Borneo està en perill d’acord amb la llista vermella de mamífer de l’IUCN, i està inclòs a l’Apendix I de CITES. Es calcula que només en queden uns 54,500 en estat salvatge.
Les principals amenaces que té són els incendis (destrucció del seu hàbitat), la caça i el tràfic il·legal de cries al mercat negre.
Hola a tots!
Després de molt donar-li voltes, he finalitzat la selecció de material per a una nova galeria temàtica i ha arribat el moment de presentar-vos-la: es tracta de la galeria “Aus”.
Dins de la galeria “Aus” trobareu fotografies fetes en petits viatges o escapades curtes, que no es troben a les galeries dedicades als “llocs”.
Algunes fotos han il·lustrat post anteriors i potser les recordareu, però la majoria són inèdites fins ara.
Les fotografies d’aquesta galeria s’han fet als llocs següents:
Podeu deixar els vostres comentaris al formulari del peu d’aquest post.
Moltes gràcies per fer-hi un cop d’ull. Espero que us agradin.
Fins aviat!
Esther
