Aquesta fotografia que us presento avui, Astrantia major, no la trobareu en cap de les galleries d’aquest web (de moment), perquè no correspon a cap “gran viatge”, sino que la vaig fer durant un Taller practice de Fotografia de Flora Pirinenca, de l’Oriol Alamany, del 1 al 3 de Juliol de 2011, a la Cerdanya (Pirineu Català). Potser us soni d’haverla vista a les meves galleries de Fotonatura i Whytake.
Ens dirigiem a un prat ple d’orquídees i, al començament del camí, vaig descobrir aquesta curiosa i espectacular flor. Era la primera vegada que la veia i no savia de què es tractava, però em va cridar molt l’atenció i vaig parar per a fotografiar-la.
Es trobava a prop d’un arbust I estava mig al sol I a l’ombra, així que vaig treure el “xino” (el meu petit reflector “made in Hong Kong” que em van regalar en un stand del Sonimagfoto per fer de “traductora espontànea” angles-castellà-anglès), per a il·luminar-la més adecuadament (bé, això és un dir, perquè el reflector és de molt mala qualitat I reflexa el llum d’una manera molt especial) I vaig començar a jugar amb la profunditat de camp per a aconseguir l’enfoc sufficient a la flor, sense malmetre el fons.
Sense gairebé adonar-me, vaig passar més d’una hora amb ella, intentant captar tota la seva bellesa I tots els seus detalls. Va ser un petit parentesi de relax I d’abstracció de la realitat.
A mi m’agrada molt el resultat, I espero que a vosaltres també us agradi.
100 mm, f 5.0, 1/400 s., ISO 100, Mode manual, Medició Puntual, Trespeus, Reflector i Disparador.
Al grup hi havia un botànic qui em va dir de què es tractava I després, a casa, gràcies a Sant Google I Santa Wikipèdia vaig averiguar la resta… Es tracta d’una astrància major (Astrantia major), espècie de la família de les apiàcies (de la que també en formen part: l’api, l’anet, les pastanagues I el fonoll, entre d’altres).
Unes setmanes més tard vaig tornar a la zona I em vaig acostar al lloc on estava aquesta flor, amb l’esperança de tornar-la a veure, però ja era tard… la planta s’havia assecat I ja no hi quedava res.
M’agradaria tornar-la a veure (I fotografiar-la). Hauré d’esperar a principis d’estiu.
