El xacal d’Etiòpia (canis simensis) és l´única espècie de llop que es troba a l’Àfrica. És endèmic de les muntanyes d’Etiòpia que es troben a una alçada d’entre 3200 i 4500 metres per damunt del nivell del mar i és el cànid més amenaçat d’extinció del món.
Tot i ser més proper genèticament al llop gris, és molt similar a un xacal tant en tamany com en forma (d’aquí el seu nom en Català), i té les cames llargues i el morro punxagut. El xacal d’Etiòpia tè el pèl de color rogenc, amb marques distintives de color blanc al llarg del cos i negre a la cua. Els mascles són un 20% més grans que les femelles.
Viuen en grups d’entre 3 i 13 adults, però acostumen a caçar individualment. La seva dieta es basa majoritàriament en diferents espècies de rosegadors, éssent el Tachyoryctes macrocephalus, el principal.
Avui en dia, la població més gran de xacal d’Etiòpia (al voltant del 50% del total) es troba al Parc Nacional de les Muntanyes de Bale, on se’ls pot trobar en dues àrees: La vall del Web i les planures de Sanetti.
El xacal d’Etiòpia està classificat com a “en perill d’extinció ” a la llista vermella de la IUCN:
Les causes naturals de mortalitat inclouen la predació dels joves per les hienes tacades o els rapinyaires, mort de fam en els juvenils, patògens i paràsits com la ràbia, i causes humanes.
La reducció de la població es deu a diversos factors: la pèrdua continua del seu habitat deguda a l’agricultura, accidents de traffic, caça, la hibridació amb gossos domestics i malalties.
Els esforços per a la seva conservació inclouen la vacunació contra la ràbia, no només dels gossos domèstics sinó també dels xacals d’Etiòpia, la esterilització dels gossos domèstics i dels híbrids i l’educació de la població respecte al xacal d’Etiòpia, entre d’altres.