El passat mes d’abril vaig anar a Extremadura, on vaig visitar el Parc Nacional de Monfragüe i els seus voltants; les planures de Cáceres; els Barruecos; La Serena i també vaig fer una sessió d’amagatall en un dels que té instal·lats Photo Raptors a la Sierra de San Pedro, a prop de la frontera amb Portugal.

El Parc Nacional de Monfragüe ens va donar l’oportunitat de veure un gran nombre d’espècies nidificants. És un lloc excel·lent per a fer-hi observació d’aus, fins i tot des dels mateixos aparcaments que hi ha al llarg de la carretera que travessa el parc. Allí vem poder observar: Cigonya blanca (ciconia ciconia), cigonya negra (ciconia nigra), voltor comú (gyps fulvus), voltor negre (aegypius monachus), aufrany (neophron pernopterus), duc (bubo bubo), àliga calçada (hieraaetus pennatus) i àliga imperial ibèrica (aquila aldalberti), entre d’altres.

A les planures de Cáceres vem poder observar sisó (tetrax tetrax) i pioc salvatge (otis tarda). També vem veure algun gaig blau (coracias garrulus).

La visita a Los Barruecos va ser una mica estressant: hi havia gran quantitat de gent (espanyola) que no tenia el mínim respecte per la natura. No hi havia ningú vigilant, i la majoria de gent cridava, corria o s’acostava massa als nius, tot i els cartells que hi havia. Era evident que estaven molestant a les cigonyes, doncs n’hi havia força que marxaven volant en quan se’ls acostava la gent, deixant el niu sol, la qual cosa podia posar en perill la niuada. El lloc és preciós, però si la presió humana és sempre així…

La sessió de matí a l’amagatall de Photo Raptors va ser fantàstica. Era la meva primera experiència en un amagatall d’aquest tipus;  n’havia fet alguna en amagatall portàtil, en menjadora, però res a veure. Aquest amagatall dóna la possibilitat de girar-lo per a escollir el fons i la direcció de la llum, i com que té 2 pisos, es pot escollir també si et poses a dalt o a baix. La part de dalt és millor per a fer fotografies de vol, i la de baix per a fer les aus arran de terra… vem escollir a baix. Al principi semblava que no baixava res… però al cap d’una mitja hora van venir primer, un corb (corvus corax) i tot just deprès una àliga imperial ibèrica (aquila aldarberti). A partir d’aquí, la cosa es va anar animant i van començar a baixar algun voltor negre (aegypius monachus), voltors comuns (gyps fulvus) i un aufrany (neophron pernopterus).

El nombre de voltors, tant comuns com negres va anar augmentant, i era molt curiós veure com medien les seves forces entre ells, per a decidir qui començava a menjar les despulles que els havien deixat. En ocasions era suficient amb acostar-se l’un a l’altre, era evident quin era el més experimentat, i l’altre reculava o s’apartava com acceptant la inferioritat. En d’altres ocasions la diferència de forces no era tant evident, i els calia obrir les ales i de vegades aixecar una de les potes, com ensenyant les “armes”. Finalment, en aquells casos en que les forces estaven més equilibrades, calia fer-se una petita esbatussada, en l’aire molt a prop del terra, generalment amb les potes per davant… mai no va arribar a més.

Un petit grup de garsa blava (cyanopica cyanus) també ens va fer una curta visita.  Uns milans negres (milvus migrans) van fer unes quantes incursions en parelles, i l’àliga imperial ibèrica va tornar uns quants cops. Un petit grup de pardals van venir a recollir plomes per als seus nius.

Tenir totes aquestes espècies tant a prop, i veure com interactuaven entre elles va ser una experiència molt interessant i que recomano a tothom.